Ateneo de Córdoba. Calle Rodríguez Sánchez, número 7 (Hermandades del Trabajo).

PRÓXIMOS ACTOS DEL ATENEO DE CÓRDOBA

Nueva Junta Junta Directiva del Ateneo de Córdoba

Marzo , 1a.quincena. Conferencia de JUAN ORTIZ VILLALBA. " LA MASONERÍA EN CÓRDOBA ". (Presenta José Luis García Clavero).
Jueves 11 de abril. Conferencia de DESIDERIO VAQUERIZO." LOS ORIGENES DE CÓRDOBA". (Presenta J.L.G.C).
Finales de abril, primera semana de mayo. Proyección del documental "MONTE HORQUERA" de FERNANDO PENCO, galardonado en diversos Festivales internacionales (Italia, India, Holanda etc,)
Lunes 11 de Mayo. Conferencia de MANUEL VACAS." LA GUERRA CIVIL EN EL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÓRDOBA.LAS BATALLAS DE POZOBLANCO Y PEÑARROYA- VALSEQUILLO". (Presenta Antonio BARRAGÁN).Todos los actos en la Sede del Ateneo.

CONVOCADOS LOS PREMIOS DEL ATENEO DE CÓRDOBA
XI Premio de Relato Rafael Mir.
XXXIX Premio de Poesía Juan Bernier.
IX Premio Agustín Gómez de Flamenco Ateneo de Córdoba.

Fallo de las Fiambreras de Plata 2023, relación de homenajeados aquí.

¡Ayúdanos! Solicita artículos no redactados

Ricard Salvat

De Ateneo de Córdoba
Saltar a: navegación, buscar

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 17 de agosto de 1934 - Barcelona, 24 de marzo de 2009) fue un dramaturgo, director teatral, novelista y profesor universitario español. Fue galardonado con la Cruz de San Jorge en el año 1996 y con el Premio Nacional de Teatro otorgado por la Generalidad de Cataluña en 1999.

Biografía

Estudió Filosofía en la Universidad de Barcelona, donde conoció al profesor José María Valverde, con quien trabajaría como ayudante tras acabar la carrera. En 1964, cuando Valverde abandonó su cátedra en solidaridad por la expulsión de José Luis López Aranguren por parte de las autoridades franquistas, Salvat dejó también la universidad, a la que volvió tres años después, como ayudante del historiador de la literatura Antoni Comas.

En 1953 entró en la Agrupació de Teatre Experimental, un grupo de teatro de aficionados universitarios que trabajaba obras en catalán, por lo que el SEU les impedía ensayar en la universidad. En 1956 fundó, junto con Miquel Porter y Helena Estellés Teatre Viu, compañía dedicada a la improvisación y la pantomima. En 1960 fundó junto con Maria Aurèlia Capmany la Escuela de Arte Escénico Adriá Gual (EADAG) y en 1975 la Escuela de Estudios Artísticos de Hospitalet de Llobregat.

En la Universidad de Barcelona promovió la creación de la cátedra de Historia de las Artes Escénicas, de la que fue titular, y también de la Asociación de Investigación y Experimentación Teatral (AIET), de la que fue presidente. Entre 1977 y 1986 dirigió el Festival Internacional de Teatro de Sitges. De 2004 a 2006 dirigió el Festival Internacional de Teatro de Tortosa Entrecultures, en su ciudad natal.

Murió el 24 de marzo de 2009 a causa de un derrame cerebral.

Premios y reconocimientos

  • Premio Joanot Martorell (luego conocido como Premio Sant Jordi de novela) 1959, por la novela Animals destructors de lleis.
  • Cruz de San Jorge 1996.
  • Premio Nacional de Teatro 1999.
  • Medalla de Oro al Mérito Artístico del Ayuntamiento de Barcelona 2003.

Montajes

  • 1961, Mort d'home, obra propia.
  • 1965, Ronda de mort a Sinera, obra propia a partir de textos de Salvador Espriu, repuesta en 2005 en el Teatre Lliure de Barcelona.
  • 2004, Noche de guerra en el Museo del Prado, de Rafael Alberti, en Madrid.
  • 2008, Un día. Mirall trencat, adaptación de Salvat y Manel Molins a partir de textos de Mercè Rodoreda, en el Teatro Borrás de Barcelona.

Obra escrita

Novela

  • Animals destructors de lleis, México: Xaloc. 1961.
  • La cafetera, Barcelona: Barrigòtic. 1963.

Teatro

  • Mort d'home. Els espíes. Sis pantomimes Palma de Mallorca: Moll. 1963.
  • Nord enllà Barcelona: Occitània. 1965.
  • Ronda de mort a Sinera Barcelona: Barrigòtic. 1966.
  • Adrià Gual i la seva època Barcelona: Ed. 62. 1981.
  • Salvat-Papasseit i la seva època: però la joia és meva Barcelona: Ed. 62. 1981.

Ensayo

  • Els meus muntatges teatrals Barcelona: Ed. 62. 1966
  • El teatre contemporani Barcelona: Ed. 62. 1966
  • El teatre contempòrani 1. El teatre és una arma? Barcelona: Ed. 62. 1966
  • El teatre contempòrani 2. El teatre és una ètica Barcelona: Ed. 62. 1966
  • Sempre la llum Barcelona: Canigó. 1975
  • El teatre a Barcelona durant la il·luminació de gas i l'espectacle del XIX a Catalunya Barcelona: Seix Barral. 1980
  • Escrits per al teatre Barcelona: Institut del Teatre. 1990.
El presente artículo aporta material procedente de una entrada de Wikipedia, publicada en castellano bajo la licencia Creative Commons-Atribución-Compartir Igual 3.0 (CC-BY-SA) o la licencia GFDL.